NEU, PLUJA I VENT

Des de fa uns dies estem immersos en la climatologia.

Vàrem començar amb un anticicló, que ens feia pensar que el temps dur de l’hivern ja havia acabat. Però a la nostra terra això no ho podem dir ... uns dies més tard el cel començà a encapotar-se, arribaren els primers núvols, primer blancs i més tarda grisos, i finalment els negres, molt però molt negres amb unes quantes llàgrimes que ens feien entreveure l’arribada de les pluges.

L’aire fred del nord s’acostà lentament i amb ell ens posarem les bufandes, els barrets i els guants.

Uns dies més tard el cel ens comunicà que la neu era pròxima, i així fou. Un dissabte el matí ens despertàrem amb les terrasses i els paisatges emblanquinats, d’un blanc pur i pler d’esperança que ens anunciava el repòs i la serenitat.

El temps com sempre es canviant, i ens indicà que amb la neu no era suficient, i ens portà la pluja, un pluja freda, per recordar-nos que ens cal sentir la humitat i la frescor d’aquest apreciat líquid.

I a la fi el vent. Un vent ferotge, violent i en ganes de fer-nos fer sortir tot allò que ens neguem;  per  envalentir-nos, i així seguir endavant cadascú en els seus desitjos més interns, els quals de segur, si els hi donem llum, els farem realitat.