NADAL

Ja hi som un altre cop, com cada any, i sense treva, ha arribat Nadal. L’únic que pot haver canviat és el nostre entorn, tant a la família com en l’àmbit social i professional ...  per la qual cosa em pregunto, Per què ens fa tanta “por” les circumstàncies de vida en la que ens trobem immersos? Em refereixo a la tant cansada, esgotada, avorrida i mercantilista crisi, de la què s’han fet innombrables articles, formats comercials, programes de televisió, etc... que fins i tot el poder financer ha demanat a l’estat almoina per sanejar la seva economia, i que ha utilitzat “la crisi” per obtenir encara més mercat i per tant més beneficis. I nosaltres com tontos els hem concedit.

No hem d’oblidar que els fons dels bancs i les caixes hi ha els nostres estalvis, els capitals de les PIMES, cooperatives, associacions, AMPAS ... i que d’aquests recursos fan negocis, dels que no en sabem res. Això si, ells saben amb que els utilitzem nosaltres, que curiós?

La cosa està clara, tant com van les coses ni el poder financer ni les grans fortunes s'en sortiran. Si aquests no han estat transparents i honestos. Si més no ara ens en assabentem i per tant podem decidir per poc que sigui que fem amb el nostre treball i la nostra consciència. He de dir que s’ha de ser molt valent per exercir-la.

Com podeu comprovar tot plegat sembla una pel·lícula de Hollywood o un "culebrón". Miri per on és miri, tot plegat és un gran garbuix, i el cert és que més val ser realistes, viure la vida tal com és, valorar el que un/una ha fet o fa i que és capaç d’aportar als altres i sobretot, sobretot, aprendre a ser feliç en un mateix.

Recordeu que quan morim no ens endurem res, ni la casa, ni el cotxe, ni les vacances, ni la parella, ni els fills, ni el dinar de Nadal ... Per tant el més important és viure i somriure, compartir, estimar des de la puresa del cor i fer allò que ens digui l’ànima.

Amb molt d’amor us desitjo un Bon Nadal per celebrar l’arribada del gran filòsof Jesús, que parlant poc i fent molt, ensenyà fa uns 2011 anys la puresa de la vida.

LA PISTA DE GEL

La  plaça Catalunya, que és la gran basílica catalana, sembla ser que per uns dies serà patam, patim per art de màgia una pista de Gel … serà el nord d’Europa amb una climatologia mediterrània que no té res a veure amb el clima del Pirineu. Pregunteu-ho a un meteoròleg.

El més curiós és que per VENDRE, continua valent tot, ja no sols pels comerciants, sinó també pel consistori barceloní, el qual fa campanyes de sostenibilitat, ecologia i benestar pels ciutadans.

El més sorprenent del cas, és que el representat del Gremi de Comerciants, va fer servir uns criteris per defensar la iniciativa un pèl antigues i d’aquelles de tot si val, o com deia aquell programa “Tot per l’audiència” o aquella famosa frase “Un comercial vendria una nevera a un esquimal”; es defensà dient que els tiquets eren per poder accedir a les instal·lacions i que els “afortunats” sols haurien de llogar els patins i els guants amb un cost de mitja hora de 8 euros. I jo em pregunto, que passa amb els que tenim patins i guants? què potser haurem d’anar a l’Skating o a la Pista de Gel del F.C. Barcelona?