VIU LA VIDA

Tu, que plores al matí,

que lluites per un demà,

que no veus, però t’espanta.

el sents a prop, molt a prop,

i et toca el rostre,

amb una carícia freda,

sense cor i cos.

El temps va passant

i tot i així,

enyores les èpoques viscudes,

que saps que no tornaran.

Però el cap i a la fi és la vida.

I pensa que tu, sempre seràs tu,

I sempre tu. No ploris pels matins,

I VIU LA VIDA.

14 de juliol de 1985