UNA HISTÒRIA NO TANT FAMILIAR

La mare, el dijous com és costum, es dirigí al Mercat del barri per fer la compra.

Un cop sortí de casa es trobà amb la Dolors, la seva amiga d'infància amb qui ha viscut tots els avatars de la vida: l'escola, el primer nuvi, el matrimoni, els fills i ara els néts.

Elles són obertes i esplèndides i sempre estan a punt per la gresca. I ves per on quan van celebrar els 60 anys, van decidir que un cop per setmana la farien petar prenent un “cafetó”. Per elles això fou tot un repte, ja que eren esposes i mares abnegades i el fet de disfrutar una estona per elles sense dedicar-se a la família fou tot un repte.

Que us puc dir, quan la mare m'ho explicà em va fer molt feliç, ja que sabia que aquest gest la faria sentir-se connectada al món i a la vida. I realment fou així; les nostres converses milloraren, i la comunicació fou molt més directa i animosa.

A partir d'aquell moment volgué fer activitats per ella mateixa, començà fent un curs de cuina, després vingueren: punt de creu, patwork, ioga, cant, i ara fa activitats de caire social. Forma part del grup de dones del barri, escriu articles, entrevistes …. utilitza l'ordinador i ara vol aprendre programes com el power-point o el photo-shop i l'Anglès.

Crec que les filles i les nétes em de facilitar que les nostres mares i àvies, es sentin actives i vàlides en aquest moment de la seva vida, i així puguin emprendre el vol.

Crec que és el millor regal que els podem fer. I així juntes aconseguirem un món millor.